Categoria: Misteris a la Valldigna

#Misteris en la Valldigna en Levante TV

Facebook

“València en Directe” con Ximo Rovira y Silvia Tomàs

El 22 de març, previ a la presentació en el Real Monestir de Sta Mª de la Valldigna, el programa de Levante TV, que condueixen amb gran professionalitat, rigor i molt entusiasme, dos grans coneguts dels mitjans de comunicació, Ximo Rovira i Silvia Tomás, a València en Directe, va obrir les portes a la novel·la publicada en valencià en la seva primera edició, encara que ja traduïda en castellà i anglès per a properes edicions, “Misteris a la Valldigna”, amb gran acolliment no només en la Valldigna, comarca de la Safor, sinó també a les seves tres províncies: Alacant, Castelló i València, així com en les Illes Balears i Catalunya.

L’escriptor Sergi Fem Terreta va presentar el passat 23 de febrer en el restaurant Alqueria del Pou, prop de la ciutat de les ciències, la novel·la titulada “Misteris en la Valldigna” i que ja és tot un Best seller “valldignenc”. Una obra referent i de lectura obligatòria en tots els instituts del segon cicle de l’ESO. Una novel·la que agrada a joves i no tan joves, als quals dominen les xarxes socials i les noves tecnologies com als principiants. Un llibre fàcil de llegir amb acció, suspens i intriga on realitat i ficció connecten quan un raig travessa la tenda de campanya dels dos joves muntanyencs en el paratge natural de la “Font del Barber”.

Amb “Misteris en la Valldigna”, Sergi Fem Terreta crea tendència i se surt dels paràmetres de la literatura, enganxant als lectors més joves fins als més adults, gràcies a la tècnica innovadora que empra. Una tècnica descriptiva amb una riquesa lingüística àmplia de sinònims i expressions de la “terreta”, per traslladar al lector a cada paratge, cada racó, cada lloc on transcorre la narració. Sergi Fem Terreta va més enllà, crea pel·lícules amb “drons” de tots els llocs, tant de la Valldigna com de València, i altres comarques, així com de les tradicions, cultura, història, turisme, gastronomia, música, festivitats…

El títol, misteriós i enigmàtic, amb llegendes que durant anys i segles, les generacions han deixat d’herència als quatre pobles: Barx, Benifairó, Simat i Tavernes de la Valldigna, és un preludi de la història que es narra en les 264 pàgines amb una forta tensió emocional. La crisi dels anys 90 va copejar a moltes famílies, i la muntanya i els seus paratges, eren els recursos més econòmics per evadir-se d’una vida de problemes i malsons. Sergi Fem Terreta ens transporta visualment a cadascun dels paratges naturals i turístics que narra com una fotografia.

L’obra comença amb la llegenda de la Valldigna on els quatre pobles encara no s’havien format, construccions de pedra i fang, matolls i camins de clots, sota la fosca nit. Una llegenda que no deixarà indiferent a ningú. I a partir d’agost de 1989 el lector per si mateix i amb l’ajuda de l’escriptor Sergi Fem Terreta, descobrirà i esbrinarà els misteris en la Valldigna.

L’autor es preguntava: què té aquesta novel·la que no tingui un Best seller Mundial?. Les respostes que va trobar gràcies a docents, periodistes, escriptors, historiadors, amics i familiars, són les següents:

Una novel·la rodada en tota la Valldigna, principalment al poble de Benifairó de la Valldigna i la “Font del Barber”, el Castell de la Reina Mora, el Monestir de Santa Maria de la Valldigna i el riu Vaca, la Nevera de Barx i “l’Avenc de la Donzella”, la Cova del Bolomor en l’ombria…parteix de València i altres comarques. Sergi Fem Terreta descriu com un fotograma cada lloc, però a més, gràcies als codis “QR” transportarà al lector visualment als llocs descrits i ho motivaran, no només a llegir, sinó també a formar part de cadascuna de les escenes amb tallers pràctics en les aules de formació.

Una història on realitat i ficció juguen un paper important, enigmes, llegendes, misteris, aventures, sexe i amor, assassinats, thriller policíac i acció sense pausa, on viatges en el temps, i secrets recòndits, aniran desvetllant-se pel camí.

Una novel·la escrita al segle XX i adaptada a les noves eres digitals i xarxes socials del segle XXI. Tota la Valldigna està gravada en “Dron”, d’aquesta manera el lector tindrà tota la informació visual dels llocs on els personatges roden cadascuna de les escenes de la pel·lícula.

Una novel·la educativa i amb història, des del Neandertal, fa més de 300.000 anys en la Cova del Bolomor, passant pel segle XIII on el rei Jaume II va ordenar construir el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, així com les guerres entre moros i cristians al Castell de la Reina Mora en l’Edat Mitjana.

Una novel·la social, responsable i solidària. L’autor destina els seus drets per col·laborar amb l’Associació sense ànim de lucre “Fem Terreta” per lluitar i vèncer el càncer, recolzant projectes de recerca pioners.

Una novel·la que recolza i potencia la gastronomia de la comarca amb l’Associació Cultural i Gastronòmica Arròs de la Valldigna.

Una novel·la que recolza la música i les joves promeses de la “terreta”.

Una novel·la que dóna a conèixer les seves tradicions i festivitats *tant importants com les Falles, Patrimoni de la Humanitat, així com Castells humans amb la “Jove Muixeranga de València”…

Una novel·la on l’autor Sergi Fem Terreta interactua amb els alumnes i docents dels centres d’ensenyament perquè coneguin de més a prop la seva obra i tot el que representa.

Una novel·la *reinvidicativa amb clars missatges sobre la violència de gènere.

Una novel·la que recolza i promociona a altres escriptors de la “*terreta”.

Una novel·la que potencia el valencià i les seves arrels, els seus costums, tradicions i festivitats, cultura, història, *gastronomia i turisme.

Una obra magistral. Una prosa amb una fluïdesa perfecta. Una obra amb una riquesa lingüística àmplia. Descripcions minucioses, fotografia a fotografia. Diàlegs d’una obra teatral que aconsegueix en el lector, una lectura ràpida a mesura que s’endinsa en la narració.

Misteris en la Valldigna és una obra recomanable i de lectura obligatòria a partir del segon cicle de l’ESO, on joves i no tant joves gaudiran, gràcies a les tècniques innovadores de l’autor Sergi Fem Terreta.

Presentació de la Novel.la ¨ Misteris a la Valldigna¨

Facebook

El passat  23 de febrer   va tenir lloc la presentació de la novel·la  “Misteris a la Valldigna” de Sergi Fem Terreta , en un lloc  emblemàtic en plena Ciutat de la Ciència s i en l’horta  valenciana, en el restaurant  l’Alqueria del Pou i amb la col·laboració  de Cellers  Vegamar.

La presentació va ser conduïda per dues personalitats molt importants al món de la docència, amb Pilar Alario i al món del periodisme amb Vicent Marco, així com escriptor de llibres amb un èxit que traspassen fronteres amb “De Categoria Internacional”, “De Molta categoria”, “Sofia, Lucas i el Ballenato” (que presenta aquest dijous a les 18:00 a la seva ciutat natal, Benifaió) així com la més recent que s’estrenarà a l’abril “Les boles del drac”.

Un públic lliurat, prop de 150 persones, entre elles, familiars i amics, companys i mitjans de comunicació, entre ells Silvia Soria, Miquel Angel Font… gent molt important del món gastronòmic, com Menjar a València d’Antonio Serrano, Marian *Daras de *Ví vinya… Institucions i representants de l’Ajuntament de València, restaurants de la Valldigna, La *Visteta de Barx, restaurants de la Pobla de Vallbona, El *Vermut, docents i llibreries, músics i cantants tan importants com Lucía Molina, *Noa *Perseidas, Emilio Molina, Cristian Sanchis, Sergio Gómez, *Juanjo González…

Agrair a tots ells, i als quals no van poder assistir, pel seu suport incondicional. Agraïment especial a Carmen Pallarés pel seu interès en què dugués a terme un projecte en l’oblit.

Propera presentació el dia 23 de Març del 2018 en el Monestir de Santa Maria de la Valldigna a les 20:00 h

#Misteris a la Valldigna: Alqueria del Pou

Facebook

Alqueria del Pou a la novel·la a la pàg

Joan compagina els estudis de Dret a la Universitat de València amb la cuina del restaurant Alqueria del Pou,  enmig del camp, però molt a prop de la ciutat, com a ajudant de cuina. Aquest any fos el primer curs de carrera i ho va aprovar tot. Es un jove gaire escarràs i seriós a l’hora de posar-se plenament en els seus afers. Però sempre motivat pel seu futur, per la persona que arribaria a ser després de l’esforç i sacrifici que endura una llarga carrera. A l’estiu no hi ha persona que l’ature. Li agraden, a més dels estudis i de passar una bona estona amb els seus amics, les acampades a l’aire lliure i tot allò vinculat amb la natura.

www.alqueriadelpou.com

#Misteris a la Valldigna: Casa Manolo

Facebook

Casa Manolo, estrella Michelin, en la novel·la a la pàg

Seia al costat de Joan, donant-li les espatlles al foguer i la pica. Quan aixecava la tassa de cafè i vinclava el cap endarrere, fitava la seva mirada en un calendari de paret i solidari de nom, Gastrondari, on la fotografia de l’únic restaurant amb Estrella Michelin, Casa Manolo de Daimús, terme de La Safor, i a la vora del Mediterrani, destacava com un element decoratiu.

www.restaurantemanolo.com

#Misteris a la Valldigna: Marjapeix

Facebook

Marjapeix, especialistas en pulpo, a la novel.la a la pàg

Si algun dia haguera de decidir on viure, no dubtaria en construir una caseta a la muntanya, sempre i quant tinguera al meu abast una bona comunicació amb zones poblades i el meu treball no molt llunyà. M’aixecaria inspirant un bon grapat d’ aire pur per desdejunar i jauria comptant les estrelles: començant per les més espurnejants i enllestint amb les més esmorteïdes, i si alguna d’elles deixara de fulgurar demanaria un desig, fins tenir els ulls clucs i somiar amb coses positives. Donaria el “bon dia” als ocells que es deixen veure per les finestres esbatanades, i un “bona nit” als brufols que enravenats en les rames més baixes dels arbres, tafanegen amb ulls agosarats i parsimònia la pròxima presa nocturna, com també als grills que canten tota la nit. Arreplegaria llenya a l’estiu, i a l’hivern el faria servir per calfar l’espai i per fer una exquisida torrada de xulles, llonganisses, botifarres, figatells i com no, de polp a la brasa elaborat pel peixater, Xavi, de Marjapeix.

 

www.marjapeix.com

#Misteris a la Valldigna: Mahou

Facebook

Mahou a la novel·la a les pàgs

—Joan! Què et sembla si anem d’acampada a la muntanya? En este poble superem els quaranta graus i no hi ha ànima que ho puga aguantar, el sol pega de valent, collò—va dir l’amic de colp i volta quan havien deixat per uns segons de parlar sobre les espècies que hi són en perill d’extinció, mentre es fotien una bona cervesa Mahou 5 estrelles.

—Es una idea genial i colossal—digué Joan arrosant les celles i sacsejant el cap, alhora que vinclava el cos cap endavant—. La veritat és que començava a aclaparar-me d’aquesta monotonia que ens envolta i que sembla acabar amb nosaltres. Més val que ens arreglem les motxilles, la tenda de campanya que l’agafaré jo, i el menjar necessari per gaudir alababalà d’uns quants dies.

Estava cansat d’estar a la ciutat, i ni tant sols havien transcorregut dues hores. La propera direcció, era a l’Avinguda Peris i Valero 125, una edificació antiga de tres plantes, una façana barroca i de sostres alts amb bigues de fusta. Per tal d’arribar allí, hagué de caminar pel Carrer Castelló i travessar la Gran Via. El Mercat de Russafa li venia de camí, on entrà per respirar a horta, a terra, a ensums que necessitava per deixar enrere els forts olors del trànsit, de benzina i olis cremats. Un mercat amb molta història, amb gent treballadora i molt acollidora. Un mercat molt colorit als seus exteriors i amb molta alegria al seu interior. A l’interior i a la barra del Bar el Mercat, va restar uns minuts mentre gaudia d’una Mahou especial. Ricardo, al darrere de la barra, li ficà una bona tapa de truita de creïlles.

#Misteris a la Valldigna: Fruites Tono

Facebook

Fruites Tono a la novel·la a la pàg

Rondejant els vint minuts, arribaren a l’entrada del poble. El taxista no preguntà res, de moment. Tota una carretera recta d’un quilòmetre, era el recorregut per arribar-hi. Una carretera on cal destacar l’ermita, on la gent sol anar ja siga els fins de setmana per gaudir d’una paella d’Arròs de la Valldigna o d’una torrà de xulles i d’embotit i figatells, o ja siga per anar en dies destacats, com els dies de Pasqua i d’altres, on els xiquets corren en llibertat. Els grans magatzems de taronges com Fruites Vercher, Fruites Tono entre d’altres, es fan notar, no sols en la carretera, sinó dins del poble. Aquesta carretera és anomenada per la gent que la sovinteja com la carretera de l’estació.

El taxista li llevà una mica de veu al  seu  aparell  i obrí la boca quan hi eren al Pi Redó.