CASTELL DE LA REINA MORA

 

 

 

.foto: La penya

El castell de la Reina Mora o d´Alfandech, situat a escassos 2,5km del terme  municipal al que pertany, Benifairo de la Valldigna , és el millor conservat de la zona de la Safor. Situat en el cim i sobre la vessant nord-oest en una muntanya escarpada de 237m, entre dos barrancs el del Raboser i el del Castell, que descendeixen per l´Umbria de la
Es tracta d’una fortalesa d’origen àrab construïda a la fi del Segle XI, amb posteriors reformes cristianes realitzades pels monjos cirtenenses.
Compta amb dos recintes emmurallats que es conserven en part als quals s’accedeix per la porta de Albacar, construïda amb arc rebaixat de maçoneria.
En el primer recinte, adaptat a la topografia se situaven els habitatges del poblat, construïdes amb tàpia.
El segon recinte, situat en la part més elevada, conserva una c

apella gòtica del segle XIV construïda amb carreus, amb volta de creueria i buits de murs de facció gòtica. Explica aquest recinte amb dos aljubs un de rectangular i un altre quadrat, així com altres construccions realitzades també amb carreus.

Història
Inicialment aquest castell va tenir la funció de refugi de la població que habitava en les alquerías pròximes.
En el llibre del Repartiment**, aquest castell pren el nom de *M

arignen o *Marynen i el nom de Reina Mora deriva d’una llegenda segons la qual una reina es va tirar al precipici des d’aquest castell.
Jaime II atorga en 1287 el senyoria als monjos cistercencs, construint-se diferents estructures en la part més alta.
Aquest castell va participar en 1364 en la Guerra de la Unió entre Castella i Aragó com a refugi dels monjos en ser envaïdes aquestes terres per les tropes castellanes.
A partir del segle XVII amb l’expulsió dels moriscs, el castell perd el seu interès.

 

**LLIBRE DEL REPARTIMENT: 

El Llibre del Repartiment de València (en espanyol, Libro  del Repartimiento de Valencia) és un llibre de registre del segle XIII on els escrigues del rei Jaime I d’Aragó anotaven les promeses de donació de propietats quan s’acabara la conquesta de València. Després els escrigues marcaven els noms de les persones que realment prenien possessió.

La capitulació de València va succeir el 28 de setembre de 1238, entrant segons els documents aqueix mateix dia els cristians en la ciutat, entre ells el mateix rei Jaime I, malgrat que la tradició ho data en el dia de Sant Donís, el 9 d’octubre, data en la qual va fer la seua entrada triomfal en la ciutat.

Aqueix mateix dia el Rei va lliurar cases en la ciutat i en Benimaclet, segons es va pactar en el setge, i el document es va atorgar dins de la ciutat.1​

En ell es registren meticulosament les donacions de cases o terrenys fetes pel rei Jaime I a aragonesos, navarresos, castellans, catalans, anglesos, hongaresos, Italians i francesos, és a dir a tots els que van participar en la croada que va ser la conquesta de València.

En aquest llibre, es pot llegir la filiació del receptor de la casa o finca d’on procedeix i els béns assignats.

Evidentment, els béns havien sigut expropiats als musulmans que les habitaven amb anterioritat. Alguns van fugir cap al sud amb tots els seus béns, a territoris encara musulmans, mentre que uns altres van romandre en el nou regne cristià, a més existia una àmplia base mossàrab[cita requerida], cristians que vivien en zona musulmana conservant religió, llengua i costums[cita requerida], i jueus, que van seguir en les seues propietats.

*Llibre del *Repartiment de València.
El llibre es conserva en l’*Arxiu de la *Seu de Barcelona, actualment Arxiu de la Corona d’Aragó (*ACA).