#Misteris a la Valldigna: Mahou

Facebook

Mahou a la novel·la a les pàgs

—Joan! Què et sembla si anem d’acampada a la muntanya? En este poble superem els quaranta graus i no hi ha ànima que ho puga aguantar, el sol pega de valent, collò—va dir l’amic de colp i volta quan havien deixat per uns segons de parlar sobre les espècies que hi són en perill d’extinció, mentre es fotien una bona cervesa Mahou 5 estrelles.

—Es una idea genial i colossal—digué Joan arrosant les celles i sacsejant el cap, alhora que vinclava el cos cap endavant—. La veritat és que començava a aclaparar-me d’aquesta monotonia que ens envolta i que sembla acabar amb nosaltres. Més val que ens arreglem les motxilles, la tenda de campanya que l’agafaré jo, i el menjar necessari per gaudir alababalà d’uns quants dies.

Estava cansat d’estar a la ciutat, i ni tant sols havien transcorregut dues hores. La propera direcció, era a l’Avinguda Peris i Valero 125, una edificació antiga de tres plantes, una façana barroca i de sostres alts amb bigues de fusta. Per tal d’arribar allí, hagué de caminar pel Carrer Castelló i travessar la Gran Via. El Mercat de Russafa li venia de camí, on entrà per respirar a horta, a terra, a ensums que necessitava per deixar enrere els forts olors del trànsit, de benzina i olis cremats. Un mercat amb molta història, amb gent treballadora i molt acollidora. Un mercat molt colorit als seus exteriors i amb molta alegria al seu interior. A l’interior i a la barra del Bar el Mercat, va restar uns minuts mentre gaudia d’una Mahou especial. Ricardo, al darrere de la barra, li ficà una bona tapa de truita de creïlles.
A %d blogueros les gusta esto: