Lucia Molina cantante de Xàtiva a la novel·la página

El cap de família, tingué molt bon gust i paladar per anar al Restaurant La Visteta. Aquest és molt conegut per tota la gent de la rodalia i contornà, pel bon servei, per l’exquisit menjar i per l’econòmic que resulta ser. Molt a prop es pot visitar la Nevera de Barx que data del segle XVIII, construïda pels monjos del monestir de Simat per acumular el gel dels hiverns glaçats i comercialitzar-los al mes de maig. Té sens dubte, una de les entrades més espectaculars amb una prolongació de gairebé 30 metros, on molts comerciants el transitaven per arribar a la volta d’uns 15 metros de diàmetre. D’arribada al poble de Barx, un pi a la part esquerra, ens conduiria a l’entrada del restaurant La Visteta. Una bona zona d’aparcament amb una jardineria cuidada i una piscina chill out, ens reben. Al pujar unes escalinates ens endinsem al restaurant, on a la part dreta de l’entrada s’hi troba la vitrina amb tots els seus merescuts premis culinaris, i a la part esquerra la barra. La cuina a dintre, encapçalada per Bea i els seus ajudants,  i uns salons de luxe, ben grans, ambientats i amb unes vistes de tota la muntanya. Una música de  fons, feia  l’estança  més plàcida i relaxada. Un  cambrer  ben  vestit  i  educat, s’apropà a la taula i digué. −Bona nit. ¿Teniu pensat el que voleu per sopar o voleu que vos recomane? Abans que obriren boca, s’acostà Leo a la taula, que junt a la seua dona Bea, regenten La Visteta, després de jubilar-se els seus pares. Ja els coneixia, perquè eren clients habituals. −Atén a la taula cinc, que jo em faig càrrec d’aquesta família tan ben avinguda−digué Leo al seu cambrer−. −I sempre tant atent aquest Leo! −indicà Benet. −Bé, jo vos recomane per començar unes pilotetes de putxero, que em fet aquest migdia per a dinar, i que lleven el sentit, amb una mica de brou ben calentet. Uns figatells que ens prepara la Carnisseria Olegario. −Bona carnisseria a Simat i els millors figatells tradicionals i casolans que he provat en tota la contornà. Ni en Pego, ni en Oliva, ni en la Vall d’Ebo−digué la ti Maria. −Bé, un poquet d’esgarraet i unes mandonguilles d’abadejo. Aquests entrants els regarem amb una cervesa artesana de Xàtiva, La Socarrada, que té un sabor a romer i mel, i que triomfa als cinc continents. −Què gana Leo, ves traient, ves−digué l’amic rebufant. −I per rematar, una safata d’embotit a la brasa, del terreny, amb un vi negre de Bodegas Vegamar. I de postre, la meua dona Bea ha preparat un pastís amb les mandarines que ens ha portat el ti Víctor Vercher del vostre poble. −Sí senyor, comerciant i bona gent. A més a més, la seua dona Maria i la meua Maria van a passejar tots el dies pel camí del riu Vaca. Llevat d’ells, hi eren dues famílies i una parella de nuvis. Després, entrà més gent, omplint totes les taules. Eixa nit actuava una jove promesa de Xàtiva, una veu privilegiada, Lucia Molina, i son pare, Emili Molina, per interpretar el repertori de l’alcoià Camilo Sesto i construir una vetlada màgica i inoblidable.