Bon dia, família, des d’Esmorzarots continuem a la Valldigna, una subcomarca natural envoltada per les muntanyes de la serra de Corbera i la del Mondúver, i oberta cap a llevant, des d’on s’estén fins a la mar. Hui ens apropem a Simat, una població molt especial per a nosaltres, on vam gaudir en família i amics dels primers esmorzarots de les nostres vides a prop de la Font Gran, les aigües de la qual reguen bona part de l’horta de la Valldigna, situada molt a prop del Monestir de Santa Maria, on estava situat l’antic trinquet del poble. També és molt recomanable passejar fins a l’antiga mesquita de la Xara (ermita de Santa Anna), que conserva encara arcs i elements d’arquitectura musulmana, únics a la Comunitat Valenciana. Als voltants de la Font Gran, tenim una àrea d’esbarjo, que és punt de trobada dels «Simateros» i on es pot passar una estona agradable.

En les proximitats de Simat, hi ha dues zones d’estiueig en contacte amb la naturalesa, que són el Pla de Corrals i Les foies. Recomanem visitar l’aqüeducte anomenat Els Arcades (segle XVIII), que feia possible que l’aigua arribara des de la Font del Cirer a les mateixes portes del monestir.

Hui hem vingut a gaudir al Bar Sagasta, situat a la plaça de la Font Gran nº 17 a Simat de la Valldigna. Ara ja fa 38 anys, va iniciar aquesta meravellosa aventura, obrint el Bar, Jose Martí, més endavant cap a l’any 1996 va fer el relleu la segona generació de la família, el seu fill va agafar les rendes del negoci, Josep Martí Soler, més conegut a la Valldigna, com «Sagasta» i la seua dedicació a la pilota valenciana.

Josep Martí Soler “Sagasta”, com vivia molt prop del trinquet, diu que “d’allí no eixia”. Al principi, jugava a “l’alt”, l’escala i corda. En l’aspecte esportiu es defineix com a molt combatiu, lluitava prou i la passava per a treballar el quinze, encara que de rebot o de ‘raspada’ també la tirava dalt”, i tenia una “bona esquerra”.

Sagasta no quedà satisfet i se’n va passar al raspall, on es trobava més còmode, anava jugant en la majoria de trinquets amb jugadors molt coneguts i va jugar moltes partides d’altíssim nivell.

L’any 1991, amb 31 anys es va retirar per culpa d’un problema circulatori als dits, posant fi a una carrera encisadora i deixant pas als seus fills Vicent i Jose.

Després és feu càrrec del bar, que era dels seus pares i encara continua. Al Bar Sagasta és un lloc encisador, on a banda de gaudir de les especialitats gastronòmiques valldignenques mitjançant un bon esmorzarot, respirem un ambient d’aire pur, històric i cultural per la seua proximitat a la natura, al monestir, a la font gran i a l’antic trinquet del poble. Un lloc on, en cada esmorzarot es parla i es conta la vida quotidiana del poble sempre amb alegria i mirant la part positiva de cada experiència.

A l’hora de l’esmorzarot al Bar Sagasta és un punt de retrobament tant de dones com hòmens, majors i menuts, un lloc molt familiar on per descomptat podem gaudir en tot moment, a banda de la seua varietat d’entrepans, de tot el poble de Simat.

Des d’esmorzarots, vos recomanem fer un tast a l’entrepà estrela del Bar Sagasta, Esclatasangs amb llonganissa, llomello i pebre verd, i és que a la Valldigna tenen per costum anar a «fer esclatasangs«, a buscar-los per les muntanyes… i els racons on s’amaguen són uns verdaders secrets que passen de pares a fills i de «auelos» a nets.

Sagasta compra tots els seus productes al mateix poble, ficant una pedreta més per fomentar els negocis de proximitat, i és que si «tot lo bo» ho tenim a casa perquè anar-se’n fora… destaquem la carnisseria del «Mortero» al mateix poble on podeu gaudir després al Bar Sagasta de tota classe de carn, embotits i figatells¡

El pa que utilitzen, molt important per l’esmorzarot, quasi un 50% el porten del forn «Els Xiquets», un pa amb una aroma molt especial, cruixent, tradicional, casolà… No teniu ganes de fer un tast al Bar Sagasta? És meravellós quan pegues el primer Mos...Mmmh¡

L’Oli d’Oliva que utilitzen ve de la cooperativa de Quatretonda, és excel·lent. A la cooperativa obtenen l’oli de manera natural i amb premsatge en fred, sense cap classe de procés químic i a l’hora de cuinar es nota molt, la clientela està molt contenta amb el seu resultat final.

Al Bar Sagasta fan un cremaet especial, amb el café Climent, i és que a la Valldigna sempre s’ha viscut de la taronja, tant llauradors com collidors, dia a dia feien un esforç físic enorme, d’ahí els orígens dels Esmorzarots, d’un bon entrepà, una bona «ensalà» i per rematar un cremaet autèntic que el feia reviscolar.

Per Josep Marti Soler «Sagasta» el que li dona més satisfacció després de tants anys de dedicació al Bar és vore com la gent disfruta el bon moment del Bar.

Des d’Esmozarot vos desitgem el millor i per molts anys més¡ tornarem¡Força i coratge¡

Alexis Pellicer i Gil.