Els orígens del café

Facebook
Bon dia família, hui parlarem en l’últim capítol dels orígens, “del café”… Recordeu sempre el nostre lema, estem ací perqué: “hem vingut a gaudir” i en les próximes publicacions tornarem als bars…

 

L’etimologia del vocable café deixa al descobert un extens recorregut que comença amb l’àrab clàssic “qahwah”, continua amb el turc “kahve” i arriba fins a l’italià “caffe”, abans d’adquirir la forma que el distingeix en l’idioma espanyol.

El café, és el nom de la llavor del “cafeto”, un arbre que creix naturalment en territori etíop i que pertany al grup de les “Rubiáceas”. El cafeto posseeix entre quatre i sis metres d’alt, presenta fulles oposades de tonalitat verdosa, les seues flors són blanques i els seus fruits s’exhibeixen en baia roja.

La llavor d’aquest arbre, el café, sol mesurar prop d’un centímetre, sent plana d’una banda i convexa per l’altra, amb un solc longitudinal. El seu color és groc verdós.

Aquesta ancestral infusió ha format part de l’ésser humà durant segles. L’origen de la història del café es localitza a Etiòpia, Àfrica. És tan antiga, que no existeixen documents escrits sobre quan es va començar a prendre. Això es deu al fet que en aquella època, l’escriptura no havia arribat a aquestes regions.

Tot el que tenim són algunes llegendes tribals que han perdurat durant anys, com a saviesa popular. La més famosa diu així:
Es conta que els membres de les tribus van observar com les cabres presentaven un comportament més energètic del normal, després de menjar un cert tipus de baies. Alguns d’ells van decidir provar-la i van comprovar aquests beneficis, sent les primeres persones a consumir café en tota la història de la humanitat.

Aquesta llegenda procedeix de la tribu de “Kaldi”, localitzada en les terres altes d’Etiòpia. Les primeres evidències del seu consum es van produir cap al segle XV, gràcies als registres de la comercialització del café entre Etiòpia i els monestirs “Sufistas” de Iemen. I l’expansió del qual es va accelerar en el segle XVI. Va ser llavors quan va arribar a la resta de la població, i a tothom Islàmic.

El següent salt va ser a cap a Europa, principis del Segle XVII. La història del café en el vell continent comença en 1575, per un botànic Alemany anomenat “Leonhard Rauwolf”, qui el va esmentar en una de les seues exploracions a Àfrica. Gràcies a ell, i a altres exploradors europeus, es va començar a generar interés. A l’inici del segle XVII, es troben els primers registres de comerç de café entre la república de Venècia i el nord d’Àfrica.

Al nou món va arribar per Nova York, que per aquells anys es deia Nova Amsterdam, a mitjan 1600. Però no va ser fins a 1773 que es va convertir en la infusió per excel·lència. El motiu, els alts impostos que carregava el rei Jorge sobre els productes més demandats, entre els quals es trobava l’et.

Si aquest creixement sembla impressionant, no és comparable amb l’experimentat durant el segle XX. Va ser llavors quan el café va passar a ser la infusió més consumida en tota la terra. Aquest és un dels moments clau de la història del café. Gràcies per la globalització de les cultures dels països més influents, i especialment per la millora en el transport mundial.
 
Es va iniciar el consum de café a les regions africanes d’Etiòpia. En aquelles regions les tribus que habitaven aquestes terres, van començar a prendre-les com a baies silvestres. El fruit s’ingeria enter o bé es triturava.
 
Com és normal en la mateixa naturalesa creativa de l’ésser humà, es van començar a idear noves formes de preparació. Una de les més curioses, va ser l’ús de les fulles del “cafeto” per a preparar infusions, molt semblant a la preparació d’un te de café en l’actualitat.
 
Alexis Pellicer i Gil.
 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: