La paraula vi prové del llatí «vinum», un terme present en l’obra d’anònim autor el Cantar de «Mio Cid», la més antiga que ens ha arribat en castellà de la nostra literatura.

La història del vi s’ha entrellaçat amb la història d’altres activitats humanes com l’agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa. El vi és una beguda alcohòlica fermentada procedent del suc del raïm «Vitis vinifera» que conté alcohol etílic i que en quantitats moderades ens provoca l’expressió sincera de sentiments, mentre que en grans quantitats es tracta d’un narcòtic. La naturalesa humana ha estat, des dels seus començaments, assedegada de vi i això ha provocat que siga una mercaderia de valor en diferents cultures.

És una creença generalitzada que els començaments de l’elaboració del vi se situen en una extensa zona situada al sud del Caucas: entre Turquia, Armènia i Iran. El raïm primigeni era la «vitis vinifera sylvestris» i se n’han recollit nombroses proves arqueològiques als voltants de Turkmenistan, Uzbekistan i Tadjikistan.

És molt possible que aquestes primeres fruites salvatges de «previnífera anessin» a poc a poc domesticant-se, i finalment se’n conrearen a mesura que l’ésser humà abandonava el nomadisme. La vinya necessita de tres a cinc anys per a començar a ser productiva, cosa que fa suposar més que el seu cultiu començà quan l’ésser humà es feu sedentari. L’ús d’aquest raïm primigeni com a fruita, potser donà lloc a una beguda ensucrada procedent del suc, obtinguda directament per aixafament: el most.

Aquesta forma d’extraure el suc no es distingeix d’altres fruites com poden ser les cireres, les mores, només que el raïm proporciona una gran quantitat de suc en comparació amb altres fruites. Un bol abandonat o un recipient tancat pogué haver fermentat i donar un vi alcohòlic que produïa eufòria en aquells que el bevien. Aquesta «fermentació primigènia» es produeix espontàniament després de picar el raïm i el seu posterior repòs en un recipient tancat, la reacció de fermentació dura entre cinc dies i cinc setmanes com a màxim.