Des dels 6 o 7 anys ja veiem els xiquets jugar a les boletes, també anomenat «jugar a xives». Les boletes solen ser esferes de vidre, antigament d’argila cuita o inclús de pedra, d’un centímetre a centímetre i mig de diàmetre.

L’objecte del joc és tocar dos vegades la boleta d’un altre company i tornar a casa també anomenada «gua».

«Gua» sol ser un forat en la terra (a l’estil dels del golf), però com això és cada vegada més difícil ens conformarem que siga un clavill en la vorera o el pati, o un cercle traçat en el sòl.

Per a començar el joc tots els participants llançaran les seues boletes des de la mateixa distància i el que aconseguisca introduir-la en «gua», comença a tirar la seua boleta contra les altres, que prèviament les hauran llançat des del «gua» a fi d’allunyar-se el màxim.

La forma de llançar la boleta és la mateixa en tots els casos, es posa la mà com si estiguérem marcant un pam, des d’on està la nostra boleta i amb el menut apuntant cap a l’objectiu, després la girem sobre el menut i eixa mà es queda quieta ací. A continuació posem l’altra mà a l’altura de la monyica sobre el polze de la mà amb què hem marcat el pam i llancem la boleta que subjectem entre el polze i un altre dit, no estant permés l’ajudar-nos arrossegant la mà o acompanyant el llançament amb altres moviments.

Quan li donem a la boleta contrària «xives», hem de tocar-la una altra vegada i desplaçar-la prou perquè càpia el peu del llançador (al llarg) «peu bo», i una vegada aconseguit açò la llançarem a «gua», i si aconseguim que entre en gua, la boleta del contrari serà la nostra. I es torna a començar el joc.

És un joc d’habilitat, de punteria i de precisió