Safrá Safrina en la novel·la a la pàg

Un bon dinar i privilegiat era l’Arròs de la Valldigna , a la paella i a llenya de taronger. Pocs podien gaudir d’aquest àpat tant típic de la contornà. L’Arròs de la Valldigna es preparava als quatre pobles amb els mateixos ingredients. Tot de corral, pollastre i conill, així com les pilotetes de magre de porc amb julivert, pa sec, pinyolets i la pròpia sang del conill, quan a les cases penjava cap avall, com una decoració pròpia de l’època. Tot de la terreta, bajoques, garrofó, tavella i pebre roig, tomaca i, si plovia o no, caragols o vaquetes. Gràcies a Ricardo Safrina, comerciant que recorria totes les comarques de la terreta, gaudíem dels millors brins de safrà natural per potenciar els sabors dels arrossos de la terreta, del xocolate i de les carns. El safrà s’emprava como a beuratge i remei casolà  per frenar els forts dolors estomacals, sobre tot el dolor de regla de les dones, així com l’Alzheimer i càncers de pulmó, còlon, mama entre d’altres. I per últim, l’aroma de la muntanyeta, de la vall, unes branquetes de romer.

 

www.safrina.es