Fruites Tono a la novel·la a la pàg

Rondejant els vint minuts, arribaren a l’entrada del poble. El taxista no preguntà res, de moment. Tota una carretera recta d’un quilòmetre, era el recorregut per arribar-hi. Una carretera on cal destacar l’ermita, on la gent sol anar ja siga els fins de setmana per gaudir d’una paella d’Arròs de la Valldigna o d’una torrà de xulles i d’embotit i figatells, o ja siga per anar en dies destacats, com els dies de Pasqua i d’altres, on els xiquets corren en llibertat. Els grans magatzems de taronges com Fruites Vercher, Fruites Tono entre d’altres, es fan notar, no sols en la carretera, sinó dins del poble. Aquesta carretera és anomenada per la gent que la sovinteja com la carretera de l’estació.

El taxista li llevà una mica de veu al  seu  aparell  i obrí la boca quan hi eren al Pi Redó.