La Valldigna i la seua gastronomia

Facebook

Bon dia família, el dia 15 de Març va celebrar el seu dia la comarca de la Valldigna, des d’esmorzarots tornem als nostres orígens i de seguida vos relatarem la seua història,  esbrinant part de les seues meravelles gastronòmiques.

El castell d’Alfàndec o castell de Marinyén està situat al terme municipal de Benifairó de la Valldigna (la Safor), més conegut a la Valldigna com a «castell de la Reina Mora» per una llegenda que diu que des d’aquest es va tirar al precipici una reina mora.

Era el centre protector i recaptador dels impostos dels habitants de la vall d’Alfàndec (avui anomenada Valldigna). Del castell depenien les alqueries habitades per camperols lliures i propietaris de les seues terres, amb una forta organització tribal, per tindre un origen de parentiu comú tots els que les habitaven. Aquestes alqueries eren Massalalí, Alcudiola, Alfulell, Ràfol l’Ombria, la Xara, Simat, Benifairó i Tavernes, de les quals només perviuen les tres últimes.

A la Valldigna pertanyen els municipis de Barx, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna, que estan actualment agrupats en una mancomunitat, la mancomunitat de la Valldigna. La capital tradicional de la comarca és Simat de la Valldigna, no obstant això la capital de la mancomunitat es troba a Benifairó de la Valldigna.

Segons la llegenda, la vall es va canviar de nom a partir d’unes paraules del rei Jaume II d’Aragó a l’abat del monestir de “Santes Creus”, quan es trobava de camí per la zona: “-Quina vall més digna per a un monestir de la nostra religió”, al que l’abat li va respondre: “Vall digna senyor, vall digna”, després es va construir el monestir de Santa Maria de la Valldigna a Simat.

Es tracta d’una vall totalment envoltada de muntanyes i travessat completament pel riu Vaca. El riu Vaca naix als peus de la muntanya “Mondúver” concretament en “els brolls”, en el terme de Simat de la Valldigna, i desemboca en les bogues entre Xeraco i Gandia. Els municipis que es troben pròpiament a la vall són Simat, Tavernes i Benifairó, mentre que Barx està situat en una plana elevada.

A la Valldigna podreu gaudir de diversos paissatges naturals, la cova Bolomor, la nevera de Barx, la font del Barber, l’avenc de la donzella… vos convide a llegir la novel·la “Misteris a la Valldigna” de l’escriptor Sergi Fem Terreta, on descriu a la perfecció totes aquestes meravelles de la natura.

La gastronomia de la Safor és un tipus de cuina essencialment mediterrània, on els ingredients bàsics són l’arròs, les hortalisses i l’oli d’oliva.

D’altra banda, atesa la repoblació mallorquina del segle XVII, igual que a les dues Marines, tant l’Alta com la Baixa, hi ha diferents tipus de menjars importats de terres balears, com la llonganissa d’all o tàrbena, les ensaïmades o els figatells.

Els figatells són embotits frescos elaborats amb magre i fetge de porc. L’origen seria el figatellu de Còrsega, que hauria estat portat a la Safor per un grup de repobladors genovesos que arribaren al segle XVI a la comarca.

Com a menjars típics de la terra, podem anomenar la Fideuà de Gandia o les “coques de mestall” de Tavernes de la Valldigna i les coques de dacsa de Ròtova. Arròs amb crosta, típic de diverses poblacions saforenc-valldignenques, Arròs al forn, Arròs de la Valldigna…on durant els últims tres anys s’ha organitzat un concurs de categoria internacional, on han participat cuiners de tot el món, l’últim realitzat al mateix monestir de la Valldigna.

Altres plats principals són les albergínies al forn, els pebrots farcits, la bajoqueta amb pernil, l’espencat, i els tomàquets al forn.

Les coques de mestall són típiques de la Valldigna. Es tracta d’unes coques de base circular o de vegades quadrada, fetes a base de farina de dacsa i de forment mesclada amb oli d’oliva, rent, i sal. Al damunt s’hi sol posar embotit, botifarra d’arròs o de ceba, llonganissa, trossos de cansalada o sardina salada. Una vegada feta la massa i col·locades les peces d’embotit o peix es posen a coure al forn. Se serveix calenta, acabada de fer.

La coca de mestall sols es prepara els dijous que no siguen festius i els diumenges. Els diumenges per tradició, i els dijous perquè és dia de mercat a Tavernes de la Valldigna.

Altres coques fetes a la comarca són la coca de tomaca i pebrera, tonyina i la coca de ceba i pésols.

Els pastissets són molt típics a la Safor. Cal destacar els pastissets de verdura, els pastissets de pésols, i els pastissets de tomàquet, de boniato.

La llarga tradició sucrera de la comarca, heretada en gran part de la cultura islàmica, ens ha deixat un ampli ventall de dolços.

Entre ells figuren el braç de gitano, la corona de glòria, bunyols de carabassa, calatrava, pa beneït, bescuit, coca de llanda, coques cristines, fabiola, mones de Pasqua, pastissos d’almetló, pastissos de cacauet, coca de Nadal, la confitura de moniato o carabassa, els rotllos d’ou, els pastissos de moniato i ametlla, de cabell d’àngel, els pastissets a l’aire, els rotllets d’aiguardent, els carquinyolis, els rosegons, les mantecades, els bescuits i els mostatxons.

Des d’Esmorzarots tornarem amb molta gana i anirem esbrinant els bars més autèntics de les poblacions de la Valldigna, estigueu ben atents a les properes publicacions on anirem introduint nous elements de l’esmorzarot popular: la partideta de truc…la cassalla…les amanides…els pastissets…Mmmm¡

Alexis Pellicer i Gil.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: