No hem de confondre l’antiquíssim joc de les xapes que ja jugaven els romans amb el què juguen hui en dia nostres xiquets i xiquetes. Amb referència al primer i segons la creença popular apareix quan els romans tiren a sorts la Túnica de Jesucrist.

En aquella època ja tiraven les coses a sort, utilitzaven normalment dos «As» (moneda que és més probable que tingueren els soldats, 16″As»=1″Denari») i triaven, cara o revers, si eixien els dos cares guanyava el que ho havia demanat i si eixien els dos reversos l’altre, però si eixien una cara i l’altra revers es tornava a tirar. Amb el transcurs del temps, en l’època d’Alfons XIII, s’utilitzava dos monedes, de coure de 10 cèntims, a les que ja van començar a anomenar «xapes».

Les xapes amb les que juguen hui en dia nostres xiquets i xiquetes apareixen en 1891 amb les botelles que contenien begudes carbòniques (refrescos) i amb uns taps anomenats «crown cork» que arriben a Espanya en 1921 amb el nom de «tap de corona» anomenat popularment «chapa».

Jocs amb les «xapes»:

Carreres de xapes: Es sol jugar a partir dels 6 anys. En el sòl es dibuixa un circuit amb guix i es col•loquen totes les xapes en el punt d’eixida, establint-se un orde d’eixida tirant una vegada cada jugador, s’impulsa la chapa amb el dit índex ajudat del polze, guanya qui arriba primer a la meta. Si durant el recorregut la chapa s’ix del circuit es torna al punt d’eixida.

Xapes a la paret: Des de 5 o 6 metres es llancen les xapes, per torn, cap a una paret guanyant la que més prop quede de la paret.

Xapes a la ratlla: Des de 5 o 6 metres es llancen les xapes, per torn, cap a una ratlla guanyant la que més prop quede de la ratlla sense sobrepassar-la.

Com en tots els jocs hi ha moltíssimes variants, com tocar les xapes contràries, traure d’un cercle les altres xapes, futbol de xapes, etc.

És un joc d’habilitat.