Fruites Vercher a la novel·la a les pàgs

Feia una hora enrere que estaven asseguts al voltant de la taula, quan havien restat amb una telefonada per prendre’s el primer cafè gèlid del dia. Joan—jove de dinou anys, morè, mitja cabellera, front lluent i arrufat quan s’enutja, celles pronunciades, gruixudes, ulls espurnejats, marrons clars, nas camús, llambrots cridaners, voluptuosos, a sobre dels quals descansa una piga que li dona un aire més atractiu. Un mentó que li dóna forma a una cara ni allargada ni rodona, i un cos esvelt, esportiu i sà, amb una mica de greix que encobreix la massa muscular— era assegut de cara a la televisió. Vestia de forma senzilla, còmoda i un xic balder: una samarreta blanca amb un gravat publicitari d’una empresa dedicada al comerç dels cítrics a les espatlles, Fruites Vercher, unes bermudes estampades de colors vius i figures abstractes, i unes sandàlies marrons amb passador de corretja.

 

www.frutasvercher.com