Vaello Campos a la novel·la pàg

 

Tots els anys preparava el mateix dinar en eixe dia tan especial pel seu home. L’Arròs de la Valldigna, una paella exquisida, molt saborosa amb les seues bajoquetes, garrofó, tavella i pebre roig, conill i pollastre del corral, així com les pilotetes de magre picat i amassades amb la sang del conill, amb pinyonets del Pi redó, i l’ingredient que solen ficar totes les mares per donar un gustet especial als dinars.

Van provar la primera cullerada, una vegada, cadascú al seu lloc. L’home menjava de la paella, que li va regalar el seu volgut amic Vicent, propietari de Vaello La Valenciana d’Ontinyent, i la mare i el fill, del plat.

−Què bo t’ha eixit el dinar, Maria.

−Bo no, boníssim−digué l’amic corregint-lo.

−¿Què no ho faig tot bo?

−Ja ho crec−digué el  seu  home  amb la  boca  mitja plena−. Esta nit, vos convide a sopar al Restaurant La Visteta a Barx.

−¿Ho dius de veritat, pare?

−Sí, fill. Estic molt content i a més, que… ¿no puc o què?

−Jo per mi, encantat−digué la seva dona.

 

www.vaellocampos.com