Antigament es cuinava molt en perols de fang, doncs bé, amb l’ús i el temps es clavillaven, però no es tiraven sinó que es guardaven per a un joc per als xiquets i xiquetes.

Estes cassoles s’omplien amb caramels i altres llepolies amb un poc de farina o serradura o amb confeti, i inclús algunes vegades portaven aigua, després es tapen amb un paper o tela lligats a la seua boca perquè el seu contingut no caiga. Hui en dia s’omplin amb els més diversos joguets que caben en elles.

A continuació es pengen amb una corda amb la què podem pujar-les o baixar-les perquè els xiquets amb un bastó en la mà i amb els ulls tapats (pegant a l’aire mentre els espectadors criden orientant-los «més amunt, més davall, a la teua esquerra, a arran de sòl«, etc.), les trenquen a colps caient el seu contingut al sòl sent, antigament allò que ha caigut era el trofeu per al que ha trencat el perol.

Des de ja fa molts anys el més normal és que el contingut de les cassoles siga arreplegat per tots els xiquets i xiquetes que estan veient el joc.